El bloc de les taules

Faig de cambrera a Barcelona, a un restaurant del Gràcia, i porto sempre una llibreta a la bossa. La mateixa on anoto les comandes i la que faig servir per escriure. De vegades es barregen, i un poema acaba al costat dels cafès de la taula set. Escric poesia perquè és l'única forma on puc dir el que vull dir de manera directa, sense rodeos. Servir taules et fa aprendre molt sobre el que la gent no diu: la manera com una parella demana la carta sense mirar-se, la veu que adopten les persones quan es creuen que ningú els escolta. Apunto tot això. Sovint no sé encara si és poesia o és simplement observació. Vaig néixer a Mataró i fa tres anys que visc a Barcelona, en un pis petit prop del Mercat de l'Abaceria. No he publicat res. Tinc un quadern amb prop de cent poemes escrits, i potser deu que crec que valen la pena. Llegeixo Montserrat Abelló, Miquel Martí i Pol, i molta poesia contemporània en castellà. Escric en català perquè és la meva llengua i la que em surt quan no em filtro.